Presumpció “d’indecència”…

  

Ja ha arribat. El moment que els “uns” i també els “altres” temíem, encara que per diferents motius, ja ha aplegat i si més no, donarà molt que parlar en els propers mesos. M’estic referint, com no podia ser d’altra forma a l’apertura, ara ja sí oficial, per part del jutge Flors del judici oral contra Francisco Camps per suborn passiu impropi dins del sumari de la trama Gürtel, cas conegut popularment com el dels “3 trages”.

Uns, el sèquit de votants, simpatitzants, militants o simplement gent que pulula en torn al PP per veure “què pesquen”, ho temien perquè per a ells des del començament de tota la causa el més important era la persona de Camps i que a tota costa no fos jutjat. Lo del suborn per a ells era secundari. El cas és que amb suborn impropi de per mig o no, el sectarisme (o seguidisme) polític més radical els convertia en una mena de hooligans irritats que culpaven per internet, a les poques hores de conéixer-se la notícia, a tot i tots del que ells anomenaven “una grandísima injusticia”. O bé PSOE per a tapar el cas Faisán, o bé rencors personals de jutge Flors, o bé instruccions donades per Rubalcaba des de Madrid per encausar (per suposat, sense motiu) Francisco Camps o fins i tot hi havia gent que parlava gens dissimuladament de campanya orquestrada per l’esquerra per fer fora Camps del poder ja que per les urnes no ho havien aconseguit. A twitter el hashtag #todosconcamps va ser trending topic durant vàries hores i la irritació dels improvisats defensors de Camps començava a inundar blogs i xarxes socials de tot tipus. Ningú no es plantejava, ni remotament, que Camps pugues ser culpable. Això quedava totalment descartat. Déu ens guarde…

Els altres, entre els quals m’adscric, també temíem l’arribada d’aquest dia encara que per motius ben diferents. El President de la Generalitat Valenciana, màxim representant del govern dels valencians i de la nostra màxima institució d’autogovern, institució història que malauradament han embrutat fins a extrems insospitats, seurà a la banqueta dels acusats en un cas de suborn. Jutgen vostés mateixos si és una minúcia d’acusació, com alguns interessadament des de la dreta volen fer veure, per a una persona que ostenta un càrrec d’eixa responsabilitat. I un no pot compartir que alguns hagen arribat fins i tot a festejar l’encausament de Camps perquè tot i ser comprensible (doncs hi ha gent que està ja molt farta d’aquest personatge dèspota, conservador fins a l’extrem i amb un talant democràtic com a mínim dubtós) denigra el nostre País, les nostres institucions i per extensió a les valencianes i als valencians com a poble. Doncs no, no crec que siga motiu de cap celebració perquè és el reflex del pou de corrupció, clientelisme, servilisme… en els quals està immers el partit que governa el País Valencià.

És açò el que ens mereixem els valencians? Quan encara ressona la notícia del boicot de la ultra-dreta blavera durant l’acte de presentació del llibre “Noves Glòries a Espanya” de Vicent Flor, ara tornem a ser notícia en tot l’Estat Espanyol i com sempre no per res bo. El proper judici contra Camps, primer president autonòmic que haurà de seure a la banqueta dels acusats i que com tot apunta ho farà sent encara el Molt Honorable President de la Generalitat (note’s la ironia), ha propiciat rius de tinta i continuarà fent-ho fins la tardor quan la vista oral tindrà lloc. I tant s’hi val que Camps isca absolt (com demanen a hores d’ara molts dels seus “fans”) o no perquè el mal, una vegada més, ja estarà fet. De fet ve estant-ho des de fa anys. En aquest país nostre la “vergonya torera” que solen mencionar per les Espanyes no sol abundar i menys encara entre la classe política. Per a ser sincer no esperava, ni molt menys (no sóc tan il·lús) que Camps en mostrara ni una miqueta, encara que sí que esperava que Rajoy, defensor a ultrança de les bones pràctiques dins del seu partit i ferme defensor d’exportar-les, per imperatiu legal, a la resta de partits per a què prenguen nota, s’aplicara la recepta que tant s’obstina en voler ensenyar als altres. Però o Camps està envoltat d’un aura divina i indestructible a prova de bombes dins el seu partit o és que la hipocresia del PP que no fa molt, justament amb Camps a la capdavantera (ves per on una altra ironia) presentava un codi de bones pràctiques i ètica política, és infinita. És a dir, t’exigisc el que jo no faig. Bona manera de predicar amb l’exemple. Després encara s’atreviran, com sovint fan, a donar lliçons de moral i ètica als demés.

Mentrestant encara ressonen al meu cap les paraules de Camps repetides arreu del nostre País defenent que “siempre me he pagado mis trajes” o les de Rajoy “¿alguien se cree que un presidente autonómico se venda por tres trajes?”. Lo curiós és que la instrucció del jutge Flors veu prou indicis com per a jutjar-lo al·legant que és més que probable que no haja sigut així. Aleshores senyor Camps, ja que la decència, o en el seu cas l’absència d’ella, no li permet dimitir per haver comés, presumptament, un delicte tipificat al codi penal, tampoc ho fa el fet d’haver mentit els ciutadans que vosté governa?

El més trist de tot açò és que al PP valencià s’amaguen darrere de la seua recentment assolida majoria absoluta per a absoldre moralment Camps de tota culpa, tot i que saben, o vull pensar que saben, les majories, per molt absolutes que siguen, no absolen ningú, només capaciten per a governar, això sí, preferiblement amb una mica de sentit del deure, de la lleialtat al teu poble, com deia abans, i de la decència política.

Aleshores, i per tot lo dit, en el cas de Camps i els seus comptes pendents amb la justícia, no serà uns servidor qui el condemne abans de temps perquè la presumpció d’innocència ha d’existir sempre. Però sentint-ho molt Senyor Camps, a vosté la única presumpció que li reconeixeré serà, independentment del que diguen els jutjats, la de “Indecència”. Eixa se l’ha guanyada per mèrits propis.

  1. seguirem ha publicado esto